El tema representat correspon al moment en què Simó de Cirene ajuda a portar la Creu a Jesús durant el camí al Calvari (Mt 27,32; Mc 15,21; Lc 23,26). És obra de l’escultor Antoni Parera i es tracta d’una complexa i mesurada composició de quatre figures. Ajagut a terra, es troba Jesús vestit amb túnica blanca. Aquest recolza tota la part superior del cos sobre la mà dreta mentre amb l’esquerra toca un dels braços de la Creu. Les cames i maluc dret estan totalment estirats en paral·lel sobre el terra en el qual pràcticament s’hi integren. El rostre es presenta agonitzant, alçant la mirada amb els ulls pràcticament en blanc. A sobre del Crist es troba Simó de Cirene que subjecta la Creu. Aquesta, travessa diagonalment tota la plataforma. D’aquesta manera, l’autor divideix conceptualment el conjunt en dos registres; l’inferior amb el Crist humiliat i el superior amb la resta de personatges dempeus. El rostre del Cirineu respon a un home d’edat madura amb llarga barba i cabells castanys. Dirigeix la mirada cap al registre inferior on es troba el Crist. Tot el cos es troba en tensió degut a l’esforç de subjectar la Creu. A l’esquerra del Cirineu hi ha un escorta agafant-se la túnica amb la mà esquerra mentre alça la dreta per propinar una fuetejada. Amb el tors mig al descobert, posiciona la cama esquerra endavant mentre tira tot el cos cap enrere tot donant-se impuls per efectuar el cop. El rostre seriós i tens fixa la mirada sobre el seu objectiu. El fuet que du a la ma dreta, fet de corda d’espart, és l’única peça mòbil del conjunt escultòric. A darrere del Cirineu hi ha la figura del legionari romà representat amb una clara voluntat historicista. Segurament l’autor s’inspirà en obres clàssiques com els relleus de la Columna Trajana de Roma, ciutat en la qual es va formar Parera. El personatge referit presenta un rostre amb línies més suaus que la resta i la seva expressió es dirigeix a l’infinit abstraient-se de l’acció que està succeint al seu davant. Amb el joc de mirades de les diferents figures, l’autor pretén crear una paradoxa en relació amb la posició dels personatges. Mentre que el Cirineu i l’escorta estan dempeus, el seu focus d’atenció és el terra. Tanmateix, el Crist aparentment humiliat connecta directament al cel amb la projecció de la seva mirada. Finalment el legionari romà s’abstreu de l’acció que succeeix al seu davant en sintonia amb la indiferència que les autoritats romanes van mostrar davant la mort de Jesús.

El conjunt està situat a sobre d’una gran plataforma rectangular que imita el terra natural. En aquesta superfície hi ha també repartides unes tenalles i els cinc claus. L’esmentada plataforma s’ubica sobre una peanya de fusta dissenyada pel mateix Antoni Parera. Consta bàsicament d’un respirador format per una sèrie d’orificis paral·lels oberts longitudinalment. Aquesta peça està decorada amb uns medallons que contenen les Arma Christi i el Crismó respectivament. A diferència del Pas de «Jesús Natzarè», la peanya està muntada sobre un vehicle de quatre rodes. A través de quatre barres d’acer telescòpiques situades a cada costat del Pas, vuit persones l’empenyen des de fora i un conductor el dirigeix des de l’interior.

El Pas del Cirineu fou fruit del creixement de germans que la Reial Germandat de Jesús Natzarè va experimentar a finals dels anys vint del segle passat. Per consegüent, en les processons d’aquell temps, es van donar llargues files de natzarens sense cap imatge a la qual acompanyar. Amb l’objectiu d’enriquir el patrimoni de l’entitat i solucionar la situació referida, l’any 1929 es va començar a treballar en la idea d’un nou misteri. L’abril de 1930, l’obra executada a Barcelona ja s’havia finalitzat. Va arribar a Tarragona el dia 10 del mes esmentat (García 1995, 30-31). Originalment, aquest misteri era portat a espatlles per uns dotze homes a l’interior i quatre “ganxos” a l’exterior.

En arribar la persecució religiosa de 1936, el Pas es trobava en uns baixos al carrer Escrivanies Velles. El fet de no ser un lloc de culte, probablement el va salvar de les cremes de la nit del 21 al 22 de juliol que afectaren molts dels edificis religiosos de la ciutat. No obstant això, el Misteri va estar a punt de ser descobert en dues ocasions durant el transcurs de la Guerra. La primera fou el mateix 22 de juliol de 1936 a causa de la falsa sospita que en l’immoble s’hi amagaven alguns clergues i religiosos. Davant dels rumors, les forces anarcosindicalistes va intentar assaltar l’edifici. El Dr. Miquel Aleu va personar-se al lloc dels fets amb l’objectiu de convèncer als assaltants que les seves suposicions eren infundades. Aquests, després de moments de tensió amb Aleu, van acabar retirant-se (Cf. RGJN 1991). En una segona ocasió una veïna va avisar a les autoritats de la FAI de la presència d’un pas de Setmana Santa en el lloc on es troba el Cirineu. És així com aquests van entrar al local on es guardava el Misteri. Acompanyats pels Srs. Sala i Ramón (encarregats de les claus), van acabar descobrint el Pas. Segons els testimonis més propers als fets, els milicians haurien actuat de bona voluntat fent cas omís a les evidències (Cf. Ramon 1988). Acabada la Guerra, el Pas del Cirineu fou l’únic misteri de la ciutat que se salvà íntegrament dels atacs al patrimoni religiós. Aquesta particularitat va comportar que part de la societat tarragonina acusés de col·laboracionista a la Germandat. El mateix Dr. Aleu, va ser el que va rebatre les acusacions en un escrit publicat el 15 d’abril de 1939 on donava el seu testimoni. Aquest text fou transcrit en l’Opuscle de la RGJN de l’any 1991 i representa una font ineludible per conèixer els fets de primera mà (Cf. RGJN 1991). Actualment el Pas del Cirineu es troba ubicat a l’església de Sant Miquel del Pla i participa en les processons de Dimarts, Dimecres i Divendres Sant.

Per saber-ne més: García i Segarra, F. (1995) “’El Cirineu’: segon misteri de la Germandat”, Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 1995, 29-63.
Ramon i Vinyes, S. (1988) “Com es va salvar la “Caiguda de Jesús” de Parera l’any 1936”, Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 1988, 49-51.
RGJN (1991) “Noves dades sobre la salvació del ‘Pas del Cirineu’ durant la Guerra Civil”, Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 1991, 27-31.