El tema representat correspon a l’instant previ a la crucifixió en el qual Jesús és despullat de les seves vestidures. Aquest moment explícitament no apareix narrat en les Escriptures sinó que se’l pressuposa a partir de Mt 27,35; Mc 15,24; Lc 23,32 i Jn 19,23. L’autor de l’obra és Agustí Ballester, però l’execució del disseny de la peanya va anar a càrrec del fuster Abundio Escarré. El projecte es va finalitzar l’any 1961.

El Misteri de «Jesús és despullat de les seves vestidures», presenta en primer pla la imatge de Crist mentre un botxí li està arrencant la túnica. El tors està despullat mentre que la cintura i les cames romanen cobertes per la túnica. Jesús mostra un cos amb un significatiu to muscular. L’estudi anatòmic de la factura és acurat i es cuida de reproduir detalls com les venes dels braços. A l’esquena estan representades les marques de les fuetejades i sobre el front li raja subtilment la sang de les ferides provocades per la imposició de la corona d’espines. Aquests signes són l’única mostra de dolor en el Crist. L’artista aconsegueix un reeixit efecte de transcendència en la figura amb el tractament hieràtic del cos i d’introspecció en la mirada dirigida a l’infinit. Aquestes característiques contrasten amb la forta expressivitat amb la qual estan representades la resta de figures. En primer lloc trobem el botxí que torça el seu cos sobre la figura del Crist per tal de fer força sobre la túnica que està arrencant. L’expressió d’aquest personatge expressa certa eufòria i follia. Com la resta de figures masculines, presenta un estudi anatòmic elaborat i intencionadament accentuat per la roba amb la qual està representat; una camisa oberta i uns pantalons cenyits. A l’altra banda de la figura de Jesús, es troba un segon personatge a la gatzoneta amb tot el tors al descobert. A través del travesser, subjecta la Creu inclinada. Mostra la cara arrufada en un sentiment de malestar que es projecta sobre els espectadors. Davant d’aquest personatge, a terra, hi ha els claus, les tenalles i el martell per efectuar la crucifixió. En un pla secundari s’ubiquen tres figures més. Per una banda el legionari romà, el qual es troba en una posició pràcticament “antinatural”; el tronc retorçat, deixa caure el pes del cos sobre el braç recolzat a la cuixa dreta. Amb la mà dreta subjecta l’espasa i amb l’esquerra aguanta per la part superior un escut ovalat. Al costat del legionari s’hi troben dues figures femenines. Una dona adulta mig encorbada i vestida amb túnica vermella i vel grisós, mira angoixada l’acció que es produeix sobre el Crist. Alhora, amb la posició del seu cos, envolta a una figura infantil. Es tracta d’una nena vestida amb túnica clara i amb un característic tocat compost per dues trenes. Té les dues mans entrellaçades amb una actitud de pregària. Mentrestant, la seva mirada serena se centra sobre el Crist.

Tot el conjunt escultòric està situat a sobre d’una plataforma que imita el sòl natural. Aquesta, alhora, es recolza directament sobre la peanya. En aquest cas, es tracta d’una simple estructura de fusta de planta octogonal. Els quatre laterals estan decorats amb una sèrie de motius florals tallats en baix relleu i daurats. A les cantonades, està representat l’emblema de la Germandat. Mitjançant quatre barres telescòpiques situades a cada lateral, un total de vuit persones empenyen el misteri des de fora mentre que un conductor el dirigeix des de l’interior. Com a particularitats a assenyalar en primer lloc, la figura anomenada “nena de les trenes”. Aquesta constitueix l’única representació infantil de l’estatuària que participa en la Processó del Sant Enterrament. La peça no estava prevista en el projecte original i fou un regal de l’escultor per a la Germandat (Gras 1998, 45-50). En segon lloc, cal esmentar que el Crist d’aquest misteri fou elaborat prenent com a model un Crucificat ubicat a la ciutat de Logronyo i que fou obra del mateix Ballester uns anys abans. Finalment, cal dir que la fesomia de la figura que subjecta la creu a la gatzoneta, reprodueix la cara d’un tarragoní d’aleshores. Actualment el Pas de “Jesús és despullat de les seves vestidures” es troba ubicat a l’església de Sant Miquel del Pla i participa en les processons de Dimarts i Divendres Sant.

Per saber-ne més: García i Segarra, F. (1986) “El paso ‘Jesús es despojado de sus vestiduras’”, Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 1986, 13-22.
Gras i Alacalde, J. L. (1998) “Contracte per a la construcció del pas ‘Jesús és despullat de les seves vestidures’”, Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 1998, 45-50.