El tema representat correspon a una reinterpretació de Lc 23,27. En aquest cas, “les filles de Jerusalem” són identificades per l’artista com a Maria la mare del Senyor, Salomé i la figura apòcrifa de la Verònica (García 1982, 25-30). Al centre de la composició es troba la imatge de Jesús Natzarè d’uns 150 cm d’alçada. Carrega la Creu a l’espatlla dreta i vesteix una túnica de vellut granat amb brodats de fil d’or, cenyida per un cingle daurat. Presenta un rostre serè i el cos relaxat, sense mostrar cap mena de patiment per la càrrega imposada. La figura està constituïda per un cos de guix amorf en el qual se li afegeixen els braços i el cap per mitjà d’uns perns i galzes. A la dreta del Crist, es troba agenollada la Verònica subjectant el llençol amb la Santa Faç. Té una alçada aproximada de 110 cm i apareix vestida amb una túnica i capa de colors marronosos i un vel blanc. A l’altra banda, està situada Maria, la mare del Senyor. Vesteix una capa blava ricament decorada amb filaments d’or, túnica porpra cenyida amb cingle daurat i el cap cobert amb un vel blanc. Té les mans agafades entre si en un moviment que pretén reflectir l’angoixa del moment. Al costat de Maria, hi ha Salomé amb una indumentària molt més austera i semblant a la de la Verònica: túnica i capa verda i vel blanc. Les seves mans, en un gest de teatralitat, s’adrecen a la imatge del Crist en actitud d’impotència davant la impossibilitat d’ajudar-lo. Aquestes dues figures tenen una alçada aproximada de 145 cm. Les tres dones presenten una expressivitat i fisonomies molt semblants. Mostren expressió d’angoixa i patiment, però alhora els seus traços facials són suaus. Les quatre figures es troben a sobre d’una peanya a la qual estan unides per mitjà d’una sèrie de perns i palometes als peus. D’aquesta darrera estructura cal destacar-ne el fris central del respirador que reprodueix les fulles d’acant que decoren la façana de Casa Salas (Rambla Nova, 25), obra de l’arquitecte Ramon Salas i Ricomà, fundador de la Germandat.

El conjunt ha estat fruit de diverses intervencions al llarg del temps. És així com els autors i artesans que hi ha treballat són diversos. Excepte la imatge de Crist, tot el conjunt escultòric data de 1907. Les tres figures femenines són obra de Josep Rius i el drap de la Verònica de Francesc Carbó. Van ser realitzades amb l’objectiu d’enriquir el pas original en el qual només hi havia la figura del Natzarè. La peanya original fou executada per Francesc Casanova seguint el disseny de l’arquitecte Ramón Salas i Ricomà. No obstant això, cal assenyalar que l’any 1956 es va dur a terme una restauració que substituí el respirador original per l’actual (Pallejà i Espigó 2007, 57). Pel que fa a la figura de Jesús Natzarè, titular de la Germandat, fou realitzada per l’escultor Salvador Martorell i data de 1939 el cos i 1940 el cap i els avantbraços. Aquesta imatge en substitueix una d’anterior que fou cremada durant la persecució religiosa de 1936. La imatge perduda va ser tallada a inicis del segle XIX com a substitució d’una altra del segle XVII destruïda durant la Guerra del Francès (Pallejà i Espigó 2007, 51-52). Els pas de Jesús Natzarè té la particularitat de ser l’únic de la Setmana Santa de Tarragona que sempre ha estat portat a espatlles. D’altra banda les tres figures femenines, són les originals de 1907. Salvant-se de la crema de 1936, constitueixen un dels pocs exemples d’imatgeria anterior a 1939. Actualment, és portat per germans i germanes voluntàries de l’entitat en les processons de Dimarts i Divendres Sant. Durant l’any està ubicat en l’església de Sant Miquel del Pla.

Per saber-ne més:
García i Segarra, F. (1982) “El Paso ‘Jesus Nazareno’” Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 1982, 25-30.
Pallejà i Blay, D. i Espigó Sáez, J. (2007) “El Pas de Jesús Natzarè. Cent anys (1907-2007)”, Opuscle de la Reial Germandat de Jesús Natzarè 2007, 51-61.