L’actual “Misteri”, digne successor del mateix nom que desaparegué el 21 de juliol de 1.936, ens presenta Jesús agenollat entre les roques de l’Hort de Getsemaní, pregant: “Pare meu si vols aparta de mi aquest calze; emperò que no es faci la meva voluntat sinó la teva”. Un àngel li presenta el calze de la Passió. Cada any se li col·loca al Pas una forta branca d’olivera, que dóna al “misteri” una dolça sensació de vida.

Fins 1992 no va portar més llum que dos focus dirigits a la cara de Crist i de l’àngel, la qual cosa li donava aquell caire especial, íntim, recollit, d’acord amb el moment de la Passió que representa. Moltes van ser les opinions que afavorien l’estat de l’escassa lluminositat del Pas, emperò cada cop més les opinions a favor d’augmentar la creixien. I així es va fer aquell any, que se celebrava el 50è. aniversari de la seva primera sortida pels carrers de la ciutat: quatre canelobres amb llum de cera, donen més visibilitat al conjunt, sense estridències. També retrobàrem les farigoles i herbes de les nostres muntanyes entre l’àmbit del conjunt. I estrenà nous faldons.

Les dues figures són de motlle de guix. No obstant, l’expressió de les cares i les formes quasi perfectes de les vestidures, juntament amb la posició i gest de cadascuna ha merescut sempre tot gènere de beneplàcit per part de tot el públic en general. Segons gent entesa en la matèria, l’estil de la decoració dels vestits, sobretot el de l’àngel, és barroc, molt difícil de fer a hores d’ara. És obra del taller d’escultura barceloní dels artesans Messeguer Rius.

El 20 de març de 1942, el director del Col·legi, Germà Eliseo José, demana a l’Arquebisbat la necessària autorització, a l’objecte que el misteri pogués ésser venerat públicament. El 26 de març, el Vicari General, Dr. Salvador Rial autoritza la petició, amb la indicació expressa que hauria d’ésser prèviament beneït.

L’Oració a l’Hort, a qui acompanyen els alumnes del nostre Col·legi cada any a les Processons de Dimecres i de Divendres Sant, fou beneït el dia 1 d’abril de 1.942. El dimecres Sant d’aquell any, els Jardins del Col·legi de l’avinguda de Navarra (ara carrer d’Estanislau Figueres) eren plens de gom a gom: Germans, alumnes, antics alumnes, autoritats i tarragonins que es van trobar en aquell bonic lloc per gaudir de l’acte amenitzat per la Banda Municipal de música de la Ciutat, i “un admirable coro” (tal i com llegim al Diario Español).

Prèviament, el diumenge de Rams, s’havia beneït el Viacrucis i l’Estendard del Col·legi, després dels solemnes Oficis propis de la diada.

Aquest pas fou sotmès a una completa restauració durant els anys 92 i 93, amb motiu de la celebració dels 75 anys de vida de l’Entitat.