El primitiu “Sant Enterrament” del Gremi de Marejants va ser obra d’Isidre Espinal, de Sarral, sembla ser que va ser lliurat el 1713 acabat. Als voltants dels anys vint del segle XIX hi va intervindre un serrallenc, Vicent Roig, Vicentí, no obstant, no es sap del cert si al seva intervenció va ser simplement reparar el vell misteri o refer-lo per complet. En qualsevol cas, aquest misteri va ser cremat davant l’Església de Sant Pere del Serrallo durant els primers dies de la revolta del juliol de 1936.

El nou misteri i actual del “Sant Enterrament”, obra del destacat artista canongí Salvador Martorell. Va participar tot i que inacabat a la Processó de 1942, no va ser fins al cap d’uns anys que el misteri va quedar completament acabat. La peanya va ser construïda a l’ebenisteria de Luis Ávila.

L’escena representa el moment en que el cos inert de Jesús es posat al sepulcre pels seus deixebles. Rodegen el redemptor les figures de Maria, Mare de Déu, situada al centre; al seu costat Sant Joan, el deixeble que Jesús estimava; i Maria Cleofàs, mare de Josep i Jaume. Als extrems Nicodem i Josep d’Arimatea acompanyen el cos de Jesús embolcallat amb un llençol, i al davant del sepulcre, agenollada hi trobem Maria Magdalena.

El sepulcre és una reproducció d’un sarcòfag paleocristià. Les talles de fusta van vestides amb roba de vellut, sent d’especial interès el mantell de la Mare de Deú, que està brodat amb fil d’or.

El conjunt escultòric està il·luminat amb quatre plats d’espelmes simulades amb llum elèctrica, tot aquest conjunt s’engalana amb flors típiques de la primavera. L’estructura de la penya del misteri va coberta amb una faldilles de roba negra amb un serrell de color blau marí. Al frontal hi brodat l’escut modern de l’entitat.

El misteri es va portar a espatlles fins l’any 1956, posteriorment degut a la falta de portants i de diners per pagar-los va sortir fins l’any 1990 amb un xassís de rodes construït al taller Casa Magaroles. Actualment es portat per 15 persones a l’interior i 8 a l’exterior. El ritme del pas el marca la banda pròpia del pas. Tant els portants com els timbalers vesteixen la vesta de l’entitat però amb el cap tapat amb una caputxa de botxí.

Durant molts anys va ser escortat per un piquet de la Marina Armada, actualment i des de l’any 1997 compta amb una cohort romana de 15 membres que vesteixen armadura platejada i capa blava, simulant el color del mar i les seves onades il·luminades pels rajos del sol.