ELS ORÍGENS

La primera referència documental de l’existència d’una imatge de la Mare de Déu de la Soledat propietat de la Confraria de la Sang la trobem en un inventari del 1565. Tot i això, es creu que a la primera processó organitzada el 3 d’abril del 1550 ja hi figurava com un dels tres misteris fundacionals juntament amb el Sant Crist i l’Ecce-Homo.

L’any 1588, l’artista Jeroni Xanxo fa unes mans i els braços per a la Verge, i el pintor Francesc Olives n’encarna la cara i les mans. Al llarg de la seva història, la imatge va rebre diferents advocacions: «Verge dels Dolors», «Mare de Déu dels Desemparats» i «Mare de Déu de la Soledat».

L’any 1617, un grup de cavallers de la noblesa obté permís per encarregar una nova talla de la Soledat. Aquesta nova imatge cal diferenciar-la de la propietat de la Sang, que va quedar en veneració al Santuari del Miracle fins que el 1742 la Confraria de la Sang s’estableix definitivament a l’església de Natzaret amb totes les seves imatges.

Durant el setge de 1811, la imatge no pateix cap desperfecte en refugiar-se a l’interior de la Catedral, evitant el saqueig de les tropes napoleòniques. L’any 1814 retorna a Natzaret i torna a participar en la Processó.

1846. ES CONSTITUEIX L’ASSOCIACIÓ DE SENYORES DE LA VERGE DE LA SOLEDAT

A finals de l’any 1846 es constitueix l’associació, adscrita a la Sang. Les senyores es feien càrrec de la conservació i ornamentació, però era la Junta de la Sang qui s’encarregava de treure la imatge a la processó, ja que la presència de la dona encara no estava permesa, excepte com a penitents amb improperis.

L’any 1861, l’Associació encarrega a l’escultor Bernat Verderol que acabi la imatge col·locant-li uns peus, element que fins aleshores no havia tingut. El 1868 estrenen una nova peanya i faldilles confeccionades per les mateixes senyores.

1876. FUNDACIÓ DE LA CONGREGACIÓN DE SENYORES SOTA LA INVOCACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG I DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT

El 22 de juny de 1876, l’arquebisbe Constantí Bonet aprova els estatuts i s’erigeix canònicament la Congregació. El 1898 s’aprova l’escut propi (un cor traspassat amb una espasa) i el 1899 es crea la secció de «señoritas».

El 19 d’abril de 1935, l’antiga imatge desfila per última vegada. La nit del 21 de juliol de 1936, la talla va ser cremada en una foguera a la Plaça del Rei. Després de la guerra, es va beneir una nova imatge de Camps i Arnau el 1941. Finalment, l’any 1963 s’estrena l’actual talla de Josep Viladomat.

L’any 1979 s’obté finalment el permís perquè les senyores acompanyin la imatge el Divendres Sant amb vesta i cucurulla. L’any 2011 es va beneir la nova peanya actual, realitzada als tallers Artemartínez de Guadalajara. Avui dia, la Congregació està formada per més d’un miler de persones, unint generacions de famílies tarragonines.